La metacognició

Què és la metacognició?

Per a resoldre aquesta pregunta d’una forma senzilla direm que la metacognició és la capacitat que tenim de regular el nostre autoaprenentatge.

 Per lo tant, la metacognició ha de planificar un seguit d’estratègies que impliquen; la planificar estratègies, l’aplicació d’aquestes, l’avaluació dels errors i la transformació a altres situacions.

Podem ficar com a exemple la planificació de com estudiaré: Primer faré esquemes si així ho he decidir, veuré si això m’ha funcionat o no per a poder aplicar-ho a altres situacions.

La metacognició té relació amb els coneixements que cada subjecte té sobre els processos cognitius i com es regula per resoldre diferents tasques.

Capacitat d’avaluar tasques cognitives per determinar la millor manera de fer-ho i després controlar-ho.

Té a veure amb el aprendre a aprendre.

Nivell de la metacognició

La metacognició té dos nivells.

Coneixement de metacognició: Coneixement relatiu a persones, tasques i estratègies. (Triar estratègies i veure si són efectives)

Inclou coneixement declaratius (saber què fer per aprendre), processuals (com fer-ho) i condicionals (quan fer-ho).

Experiència de metacognició: Sensacions que conscientment experimenta un subjecte en dur a terme un procés cognitiu (sensació).

Cal atendre les circumstàncies que intervenen en l'aprenentatge lligades a l'experiència, especialment a la motivació. Tenir una actitud positiva cap a l'objecte d'estudi ajuda a incrementar l'atenció i retenir-lo millor, mentre que la memòria es bloqueja i és menys eficient en situació d'estrès o quan intervé una emoció negativa.

Ensenyar a pensar

Ensenyar a pensar ajuda als nens i nenes a ser autònoms, a pensar per ells mateixos, a explorar alternatives diferents dels seus punts de vista i a descobrir els propis prejudicis i trobar raons per a les seves creences.

Per a ajudar-los a realirzar això hi han diverses estratègies:

a)      Ensenyar les habilitats cognitives bàsiques.

b)      Dissenyar activitats d’aprenentatge on es fiques en pràctica habilitats cognitives.

c)       Conèixer quines tècniques d’estudi requereixen de la posada en pràctica de quines habilitats cognitives.

d)      Anar deixant a l’alumne prendre consciencia de les seves habilitats cognitives i de la seva forma d’aprenentatge de forma cada vegada més autònoma.

e)      Objectiu: Que l’alumne assoleixi l’autonomia en el seu aprenentatge per adquirir la capacitat metacognitiva.

Estadis de Piaget i activitats

Com ja hem comentat en anteriors entrades, Piaget deia que la ment del nen s’organitza d’una manera progressiva, per etapes que van des dels reflexos del nadó fins a la capacitat de raonament abstracte d’un adolescent.
Per tant, hi ha coses que es poden ensenyar a un nen de nou anys que seran impossibles d’ensenyar a un nen de quatre, perquè els seus esquemes mentals no li permeten entendre-ho.
Centrant-nos més en les etapes de Piaget, a continuació s’explica les característiques de les etapes que es tracten en aquesta entrada a partir d’exemples, vídeos... i també, es proposen unes activitats pràctiques i d'exploració aprovades per Piaget. Aquestes activitats tenen la funció de complementar les habilitats del nen en l'etapa que esta i altres per estimular l'etapa.

Etapa preoperacional (2-7 anys)

A la segona etapa, etapa preoperacional, el nen aprèn a parlar amb correcció i entendre el que li diuen. És a dir, posseeix un llenguatge com també els significats dels objectes. És capaç de mantenir una conversació, però, bastant limitada a l'experiència pròpia i l'intercanvi d’opinions és, també, limitat
Les principals característiques d’aquesta etapa són l’egocentrisme, la centralització i la rigidesa de pensament.

• Egocentrisme

Canal de FranZQ

• Centralització: https://www.youtube.com/watch?v=Pis5h0zewZo
• Rigidesa de pensament: https://www.youtube.com/watch?v=GY3mGejxgwk

Activitats
• Durant aquesta etapa el teu fill començarà a entendre que els símbols i imatges representen objectes reals o persones. Pots crear un llibre de la família amb una foto de cada membre de la teva família en cada pàgina. El teu fill gaudirà senyalant les imatges de “mama” i “papa” i començarà a associar les imatges amb la persona. També començarà a practicar les seves habilitats primerenques del llenguatge, ja que explorarà objectes i practicarà cridant-los pel seu nom. A més, començarà a pensar lògicament i utilitzarà tots els seus sentits per aprendre sobre el món que l’envolta. Organitza un joc de sensacions com una activitat d’olors. Organitza un grup d’objectes d’olor fort, com taronges, fulles de menta o flors i explica al nen com es senten. Del mateix mode, mostra-li diferents textures i practica descrivint-los com són: suaus, rugosos, llisos... si tens una taula sensorial, fomenta la seva imaginació jugant amb arena o aigua. Aquests tipus d’activitats són perfectes per la naturalesa curiosa del nen i fomenten la seva capacitat incipient per a ordenar, classificar, pensar de manera lògica en una progressió i imitar.
• Per a reduir l’egocentrisme, involucre al nen en interaccions socials. Fes que el teu fill faci comparacions per a distingir el més alt, més ample, més gran, més pesat o més llarg.

• Motiva al nen a dibuixar escenes amb perspectiva. Anima’ls a dibuixar objectes que apareguin en el mateix lloc dins l’escena que està veient.

Etapa de les Operacions concretes (7-11 anys)

En aquesta etapa el nen comença a utilitzar la lògica i emprar les operacions mentals per a solucionar problemes i reflexionar els fets i objectes.
Les principals característiques d'aquesta etapa són la seriació, la classificació i conservació.

• Seriació: https://www.youtube.com/watch?v=giWPMmW2Ot4

• Classificació: https://www.youtube.com/watch?v=8b-BxjbK58U

• Conservació: https://www.youtube.com/watch?v=4TLOt7A0o0s

Activitats

• Durant la fase operativa concreta fomenta les activitats matemàtiques com: contar, sumar i restar. Inclou en les activitats quotidianes aquestes activitats, com per exemple al preparar un pastel. Talla trossos de corda i deixa’ls damunt la taula. Compara els trossos de corda i pregunta al teu fill quin és el més llarg, són de la mateixa longitud? Estira’ls i aixafa’ls i torna a preguntar-li el mateix.

• Plena una varietat de tasses de mesurar, recipients i gots d’aigua. Agrega colorant d’aliments per incorporar colors en l’activitat. Mescla i mesura mentre examines les quantitats, i explica-li com canvien o romanen igual.

• Demana al teu fill que faci una llista ordenada amb els noms dels familiars que coneixen segons les edats.

Desenvolupament cognitiu

Segons  Piaget la capacitat cognitiva i la intel·ligència estan relacionades amb el medi físic i social del subjecte i que els processos que caracteritzen l’evolució i adaptació són l’assimilació i l’acomodació.

L´evolució intel·lectual depèn de la relació entre aquests dos conceptes: assimilació i acomodació.  Aquesta relació va canviant en aquest procés evolutiu.

Piaget descobreix els estadis de desenvolupament cognitiu de l'infantesa  a l’adolescència. Segons ell, hi ha quatre estadis:

En aquest vídeo s´explica tota la teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget:

A continuació proposem una sèrie d'activitats per estimular el desenvolupament de  les quatre etapes del desenvolupament cognitiu:

Etapa sensoriomotriu (0-2 anys)

Què podem fer per estimular el seu desenvolupament?

·         Augmentar les Reaccions circulars:  després de determinades accions del bebè intenta que  passa sempre el mateix resultat.

·          Permetre que el bebè enriqueix aquestes  reaccions circulars enriquissin aquestes reaccions circulars i formar  esquemes mentals, introdueix petites modificacions. Per exemple: si el bebè mou les Claus i repeteix l'acció perquè sap que sempre ocorre el mateix resultat, un so que li agrada, pots agafar les Claus i fer un cop contra la taula perquè el bebè vegi com es produeixen sons diferents i modificacions l'hàbit, i així començarà a explorar.

·         Afavorir l'aprenentatge per assaig i error, cal que deixis el teu fill experimentar, si el nen juga amb un objecte deixa que l´explori.

·         Proporcionar al bebè objectes que li permetin explorar el món més enllà de si mateix. Utilitza tot tipus d'objectes llamatius.

·          Des dels 18 mesos, comença a jugar amb ell  amagar els objectes. Primer amaga l'objecte baix una tovallola, per exemple, després busca-ho i demostra al bebè l'objecte que has trobat. Després amaga’l novament, i deixa que el nen el busqui.

Etapa preoperacional 2-7 anys)

Què podem fer per afavorir el seu desenvolupament?

·         Tenir en compte en tot moment les característiques de l'etapa i tracta d'adaptar-te al pensament del nen.

·         Servir el joc simbòlic. Juga amb el bebè a simbolitzar coses. Pots jugar als  Mestres, metges, carters…

·         Aprofita l'acitivitat lúdica per afavorir les representacions i la funció simbòlica.

·         Permetre l'exploració i experimentació

·         Al final de l'etapa, a partir dels 5 anys, intentarem estimular al nen, però, amb paciència i sense forçar el seu ritme, per adquirir processos de la següent etapa. És a dir, li anirem  introduint una nova forma de pensament que ell anirà descobrint. Exemples: classificar els colors, explicar el nostre punt de vista…

Etapa de les operacions concretes (7-12 anys)

·         Desenvolupa la seva capacitat de pensament reversible. Pots utilitzar problemes matemàtics (problemes distints però similars) i ajudar-lo a  resoldre els problemes dient-li: “recordes el problema de ahir ¿com ho vas resoldre?. I així, a poc a poc, anar canviant del tipus de problemes.

·         Ajuda al nen a identificar i planejar interrogants a partir de l’experiència quotidiana. Aprofita qualsevol fet, fer preguntes i esperar que els respongui.

·         Fer que el nen comprengui relacions entre fets i fenòmens de l’entorn natural i social. Utilitza fenòmens relacionats i explica-li  les relacions causals entre els mateixos. Després li pots fer les següents preguntes: ¿per què creus que passa això? ¿amb què creus que esta relacionada?

·          Donar oportunitats perquè el nen pugui raonar tot el possible, sobre els fets concrets.

·         Basar-te en allò real i tracta de fer-li passar del que és concret a l'abstracte. Per això, primer transformarem el abstracte en concret (utilitzant objectes quotidians pera exemplificar els conceptes abstractes). Exemple, les quantitats, per explicar el nombre 4 (concepte abstracte) significa que tens una quantitat determinada d'alguna cosa, per exemple 4 caramels (objecte concret). Després generalitza aquest concepte abstracte amb altres exemples concrets, mostrar-li que el nombre 4 simbolitza 4 caramels, 4 taronges, 4 pomes…

Etapa Formal (a partir dels 12 anys)

·          Utilitza fets quotidians, preguntar-li que factors han provocat un fet.

·           Fer un debat amb el nen. Deixa que s'expressi, i després pots exposar tu, també, la teva forma de pensar.

·          Analitzar el problemes ètics.

·         Passa de allò concret a  allò abstracte, com en el període anterior, primer transforma el que és abstracte en exemples concrets i després aquests els generalitzes a allò abstracte.

  Ajudar al nen comenci a formar  hipòtesis i deduccions.

Desenvolupament de les emocions

DESENVOLUPAMENT DE LES EMOCIONS.

El desenvolupament emocional també forma part del desenvolupament i l’aprenentatge, ja que les emociones mostren com som i són un factor imprescindible en la nostra maduració.

Fases del desenvolupament emocional (canvis ontogenètics):

• 8-9 mesos: en aquesta primera etapa es té molt en compte la referència social, ja que el nadó reacciona segons les emocions del seu cuidador.
• 2-3 anys: en aquesta edat ens nens/es desenvolupen la comprensió emocional, és a dir, el llenguatge que lo permet definir les seves emocions. En següent lloc,  adquireix el joc simbòlic que és imitar allò que veu mitjançant el joc per desenvolupar-ho (identifica diferents rols). Per últim, desenvolupa la empatia, de manera que sap diferenciar els uns del altres.
• 4 anys: apareix la Teoria de la Ment que dóna lloc a entendre que els altres són entitats separades, i reconèixer els diferents model mentals. Els infants, en un primer moment pensen que si ella estan tristos tothom un sabrà, però gràcies a la Teoria de la Ment comprenen que això no és així. També adquireix l’habilitat de diferenciar diferents significats en la mateixa situació.  
• 6-7 anys: en aquesta edat adquireix la capacitat d’admetre dos emocions ambivalents consecutivament, és a dir, una rere l’altra.
• 7-8 anys: en aquesta edat adquireix la capacitat d’admetre dos emocions ambivalents simultàniament, és a dir, a l’hora.
• 8-12 anys: En aquesta etapa és on comença la regulació de les emocions, així com la comprensió, el reconeixement, i l’expressió de tots els tipus d’emocions.

Per a treballar el desenvolupament emocional hem dissenyat una sèrie d’activitats i les hem treballat a classe. Aquí els deixem un parell de les que han realitza els nens.

1.     LA NOSTRE CARA, MIRALL D’EMOCIONS I SENSACIONS

En aquesta activitat hem començat posant música  y segons les emocions que aquesta trasmitia a cada nen ell dibuixava en un programa informàtic les sensacions en una cara dibuixada a la pantalla.

2.                 ELS COLORS TAMBÉ ENS FAN SENTIR!!

Observant quadres de diferents pintors, els alumnes podran adonar-se que segons quina és l’estació de l”any, hivern o primavera que els artistes han volgut representar n’han utilitzat uns colors o uns altres. Després per completar l’activitat ens hem preguntat com ens sentíem cada un i després hem agafat els colors que representaven el nostre estat d’ànim per  dibuixar un paisatge.

Massatges infantils

MASSATGES INFANTILS

És una tècnica de moviments tendres i agradables que permeten als pares un millor acostament i coneixement dels seus bebès.

El massatge infantil és una eina inavaluable de comunicació entre pares i fills que brinda enormes beneficis tant a nivell físic com a emocional.

Com a pares, és natural voler donar tot el que es pot (i una mica més) als seus petits. Aquesta tècnica ajuda al creixement harmònic dels fills, donant als pares una oportunitat de gaudir-los més.

Un de les maneres d'afavorir el desenvolupament i creixement del bebè és tenir més contacte físic amb ell, i el massatge és una bona i estimulant opció. Els massatges infantils tenen múltiples beneficis, tant per als bebès i nens que els reben com per als papàs que l'hi donen.

Encara que pot haver-hi casos de petits als quals no els agradi el massatge, convertint el que podria ser una experiència relaxant en una mica més *estresante. Així i tot, podem intentar-ho de nou encara que haurem de buscar els millors moments per donar-los el massatge i la modalitat més adequada per a cada bebè.

Beneficis del massatge infantil:

·         Per al nen/a:

Enforteix el seu sistema immunològic.

Beneficia al sistema digestiu. Ajuda a calmar els còlics.

Contribueix a desenvolupar el sistema respiratori, Equilibra els nivells d'oxigen

Afavoreix el sistema circulatori.

Potencia el desenvolupament del seu sistema neurològic. Facilita el procés de *mielinización.

Afavoreix el sistema endocrí. Redueix les hormones causants de l'estrès.

Beneficia al sistema muscular. El massatge té un efecte relaxant i *tonificante de la musculatura.

Els ensenya a relaxar-se. Facilita un somni més llarg i de millor qualitat.

Els ajuda a conèixer el seu propi cos. Facilita la integració de l'esquema corporal.

Contribueix a augmentar la seva autoestima.

Proporciona seguretat.

Estreny els vincles positius.

Fomenta la comunicació amb l'exterior

Li ajuda a alliberar les tensions, tant físiques com a emocionals

Facilita l'expressió dels seus sentiments oferint-li suport i contenció

·         Per qui dóna el massatge:

Proporciona una excel·lent forma de comunicar-se amb el bebè. Permet detectar i respondre eficaçment als missatges no verbals del bebè. Fomenta la interacció.

Reforça l'instint i la intuïció.

Atorga autoconfiança i eleva l'autoestima.

Concedeix un valuós temps centrat en els seus fills.

Compensa les absències dels pares i disminueix els inconvenients d'estar separats.

Ajuda a relaxar-se.

Representa un espai i un temps de diversió molt positius.

Incrementa les habilitats per ajudar als seus fills en el futur.

Afavoreix la consolidació de llaços familiars. Estreny els vincles positius.

Massatges infantils. Els matins de TV3

Vincle afectiu

La importància del vincle afectiu

• El concepte d’aferrament o vincle afectiu

És un fet que el concepte de família ha anat canviant els darrers anys. Hem passat d’un model de família tradicional a un model de família diferent i plural en les formes. Les societats postindustrials han incorporat canvis econòmics, polítics, educatius i culturals que han afectat el concepte de família que es tenia en altres moments històrics (Flaquer, 2005). Però, malgrat els canvis que les societats i les formes familiars poden experimentar, els psicòlegs evolutius alerten que el benestar de l’infant és degut a una sèrie de factors que romanen estables al pas del temps i que són de caire universal més que no pas cultural (Sadurní, 2007, 2011). Un d’aquests factors és la necessitat primordial que té l’infant de sentir que els progenitors – independentment de quin tipus de família estableixen– són capaços de protegir-lo i fer-lo sentir segur. Des de sempre la psicologia científica ha insistit en el fet que les relacions de l’infant amb les seves figures de criança eren de màxima importància per a la salut física i mental i per a un desenvolupament òptim de la persona. Els estudis de la primera meitat del segle XX donaven molta importància a la relació mare-infant que s’establia a través de l’alletament matern, però des de l’impacte dels estudis etològics de Konrad Lorenz i Harlow a la dècada dels anys cinquanta, ja va quedar clar que la necessitat primordial bàsica de la majoria de mamífers era el contacte físic i sentir-se protegit per la mare, per sobre de la funció nutritiva. A partir d’aquests descobriments importants es va anar desenvolupant un cos d’idees científic que posava la necessitat d’aferrament de les cries a la figura o figures de criança1 com la base del desenvolupament de l’estructura psíquica i emocional dels organismes mamífers, en particular dels primats humans i no humans.

• La relació mare-fill com a base de la salut mental: principi de la teoria de John Bowlby

John Bowlby (1907-1990) va començar el seu treball com a educador en un internat per a joves amb problemes de conducta social. La seva preocupació per aquests nois el varen portar a analitzar les seves històries de vida i a constatar que totes tenien un punt en comú: la separació, per diferents motius, de la mare. Afí a les idees de Lorenz i Harlow sobre la importància biològica de l’aferrament i alhora molt proper a les idees de Freud sobre les primeres relacions afectives i llur impacte en la salut mental de les persones, Bowlby va continuar les seves observacions sobre les repercussions que tenen les separacions afectives a la infantesa a través del treball del psicòleg James Robertson. La majoria dels infants observats per Robertson es trobaven entre el seu segon o tercer any de vida i van romandre separats de les seves mares per espai de diverses setmanes o, fins i tot, 2mesos en un context hospitalari o en un internat. És a dir, en ambients en què no hi havia una figura materna substitutiva estable.

Fins a aquell moment, tot i que era obvi que els infants manifestassin dolor i aflicció en separar-se de la mare, la majoria dels professionals relativitzava la importància d’aquesta separació com a font principal d’aquest patiment. A més, consideraven que l’infant es recuperava d’aquesta pèrdua al cap d’uns dies si se li donaven distraccions o un ambient adequat. Per Robertson i Bowlby, en canvi, la pèrdua de la figura materna (d’aferrament) no sols era la variable essencial –encara que no l’única– del comportament de l’infant, sinó que, fins i tot quan les circumstàncies que l’envoltaven li eren favorables, la pena i l’aflicció per l’absència de la mare continuava, si bé podia no ser percebuda o manifestar-se a través d’altres formes.

(Informació extreta del Departament de Benestar Social i Familia, Direcció General d’atenció a l’infància i a l’adolescència.  Genraitat de Catalunya. )

Lola Gil: "Los vínculos afectivos afectan al desarrollo emocional y cognitivo del bebé"

Complex d'Edip i complex d'Electra

Freud va encunyar el terme complex d'Èdip per descriure les relacions que s'estableixen entre el nen i un dels seus pares (el del sexe contrari), i també les seves rivalitats, hostilitats i primeres identificacions. El nen busca un objecte en el quin dipositar el seu amor i ho descobreixen el progenitor de l'altre sexe. Es forma llavors una tríade en la qual el nen sent un enamorament cap a la mare i gelosia cap al pare.

Com afrontar el complex d'Èdip:

L'actitud és important perquè el nen s'identifiqui amb el seu rol sexual i comprengui millor les relacions familiars.

●     Considera aquesta etapa com alguna cosa normal i passatger en el seu desenvolupament.

●     No et burlis. Per a ell, és un tema molt seriós encara que a tu, et resulti de vegades divertit. No entris en el seu joc. Ell està confús i tu has d'ajudar-li. Si et diu que es vol casar amb tu, digues-li que això no pot ser que ja estàs casada amb papà i que ell ja coneixerà a una noia amb la qual s'enamorarà com a papà de tu.

●     Preserva moments d'intimitat amb la teva parella i ensenya al teu fill a respectar-los.

El la nena aquesta situació es produeix al revés i rep el nom de complex de Electra. És una fase del desenvolupament molt sensible i vulnerable a l'ansietat i sentiment de culpa.Per a la nena, el seu progenitor és l'objecte de tota atracció, i no somia més que amb una sola cosa, conquistar-ho i “casar-se amb ell”. Aquesta relació es construeix d'amor, tendresa i admiració. Al seu torn, el pare ajuda a la seva filla a adquirir i desenvolupar una feminitat amb les paraules i les atencions que té cap a ella.

Tot seguit un vídeo explicatiu sobre el complex d'Edip i d'Electra.

Extret del canal de youtube de Mayte Barba

Psicomotricitat invisible

En aquesta entrada explicarem què és la psicomotricitat invisble i algunes activitats per estimar-la.

TO MUSCULAR I EQUILIBRI

Tant el to muscular com l’equilibri són importants  per a un desenvolupament normal i la vida  d’un bebè.  Una estimulació d´aquests ofereix un màxim control  del seu cos. A més de afavorir l´atenció  i les emocions gracies a la relació que tenen. 

• Generar el major nombre de sensacions a traves de posicions posturals:  de peu, assentat, de genolls,  i aixi totes les posicions possibles.
•  Estimular passivament al nen durant el bany tant les extremitats superiors com les inferiors, amb moviments de flexió i tensió muscular.
•  Els pares poden estimular tenen en compte la imatge corporal, mediant  exercicis posturals estatics, dinamics i en diferents plans, mantenint durant uns segons o minuts determinades postures, equilibris sobre una cama, seguiment d´una línia recta...

Activitats per al manteniment de l´equilibri per a nens de 5- 6 anys:

Nom: Model

Distribució: individual

Posició:  aixecat amb els peus en terra.

Descripció:  amb aquesta posició amb els peus separats aproximadament  a la amplària de les espatlles, el nen recolza un peu sobre el metatarsos i l´altre sobre el taló. El tronc roman  empinat  i  la vista cap davant. 

Nom: elevador

Distribució: individual

Descripció: amb la posició anterior,  en les cames juntes  ha de començar a flexionar  el tronc cap davant i elevar  els talons.

Nom: granota

Distribució: individual

Descripció:  amb la mateixa posició anterior, les cames obertes es flexiones els genolls a la vegada que els talons s'eleven. El maluc queda just damunt dels talons. El tronc i el maluc queden en línia amb la base de sustentació.

CONTROL RESPIRATORI

Activitats per  un control de la respiració:

Nens de 3 anys:  aprendre a bufar

Nens de 4 anys: identificar el seu estat quan esta descansat i quan esta actiu i cansat  i així pot fer respiracions per a controlar-se.

Nens de 5-6 anys:  poden fer activitats d´inspiració i espiració. Pot practicar aquests  exercicis: es col·loca una mà a l’abdomen i una altra damunt de l’estomac. Es comença a respira i s’ha de notar un moviment al respirar a la mà situada a l´abdomen i no pas a la situada damunt de l’estomac.  Un altre exercici és paregut a l´anterior: una vegada que s´omple la part inferior s´ha d´omplir tambè la zona intermèdia. Primer s´ha de notar un moviment a la mà de l´abdomen i desprès a la del ventre.  

ESPAI

L´espai i el temps són els eixos de les activitats quotidianes i la comprensió de l´entorn, tenen una estreta vinculació  amb l´ esquema corporal, ja que el punt referencial bàsic el construeix el propi cos, pera que el nen pugui orientar-se en l´espai i en el temps circumdant primer ha d´estar orientat en el seu propi cos.

L´espai es viu segons les referències tàctils, auditives i visuals. El primer és l´espai  bucal, centrat en el seu propi cos, que es va obrint circularment amb la manipulació d´objectes i s’estén considerablement amb l´aparició de la marxa. Després apareix un espai global: el nen ho viu afectivament i s´orienta en funció de les sues es necessitats, aquest espai no té formes ni dimensions i es caracteritza per les seues relacions concretes de proximitat, ordre i separació.

Activitats per a estimular l´aprenentatge de l'espai:  

Crear jocs a partir de  la creació de racons. Racó es refereix a como es construeix el pensament i l'ordre que s´ha de seguir per a que es adquireixi correctament els diferents conceptes. Hi ha dos moments:  es convenient que els nens manipulin diferents materials i que ho facin en diverses situacions.  Resulta beneficiós que el nen verbalitzi, si es possible, la seva experiència manipulativa i describa l´activitat que ha realitzat.

Tipus de racons:

El racó del joc simbòlic:  el joc simbòlic serveix als nens per a canalitzar desigs i tensions, per a liquidar conflictes o per a compensar necessitats no satisfetes entre altres. Fins als 6 anys. Les possibilitats de muntar un joc simbòlic són múltiples, per lo que sols s´ofereixen algunes d´aquestes: el racó de la casa: la cuina, el saló, la habitació de les nines ( 2-6 anys).  Els nens imiten la comunicació i el desenvolupament del llenguatge i estimular tant la psicomotricitat fina com la gruixuda. 

El racó de construcció ( de 2 a 6 anys): aquest racó ajuda a estimular l´orientació espacial i temporal, així com el desenvolupament de la psicomotricitat tant fina com gruixuda. No s´ha de limitar als típics blocs de construcció que es troben en els mercats sinó que es pot proposar als nens altres materials menys estructurats com a :  caixes de cartró de totes les mides, caixes petites de plàstic, bots de llet en pols buits, recipients per a guardar les peces i una catifa per a limitar l´espai de joc.

El racó dels jocs didàctics ( de 3 a 6a nys): la finalitat principal d´aquest racó és estimular en el nen les funcions cognitives i les psicomotores. Els materials són diversos en funció de l´edat dels nens, ja que no es el mateix un nen de 3 anys que un de 5 anys.  Materials que puguin aparèixer:  puzzles, trencaclosques,  blocs lògics, jocs per a ordenar i classificar, jocs de mesa... 

ESQUEMA CORPORAL

L´esquema corporal és la imatge corporal o representació de cadascun que te del seu propi cos, sigui en un estat de repòs o en moviment. Així, segons nombrosos especialista, el desenvolupament de l´esquema corporal és un llarg procés que depèn de la maduració neurològica com també de les experiències que té el nen. 

Les següents activitats fomentaran el desenvolupament de l´esquema corporal:

1. Identificar les diverses parts del cos ( a través d'un conte o cançó).
2. Representar, amb gestos i moviments accions que podem realitzar amb el nostre cos: andar, córrer, permaneixer immovil, ballar, escriure...
3. Expresar sentiments i emocions amb la cara i el cos: alegria, tristesa, serietat, sorpresa...
4. Jugar amb cercles : repartim a cada nen un cercle i al ritme d´una música imitaran les accions que el mestre realitza amb el mateix cerlce: rodar-lo, portar-lo a la cintura, saltar dins/fora....
5. El ball de les cintes. Repartir als nens bufandes o cintes. Demanar que envolten diverses parts del seu cos ( braç, genolls...) i en diverses disposicions espacials ( dalt, baix, a un costat) al ritme de la musica.
6. El teu cos i el meu: els components de la parella caminen per una pista. Quan el mestre digui” genoll amb genoll” han de respondre adequadament a la consigna i posar en contacte els seus genolls durant uns segons. Després de realitzar tornaran a caminar fins a una altra consigna.