La importància del vincle afectiu
- El concepte d’aferrament o vincle afectiu
És un fet que el concepte de família ha anat canviant els darrers anys. Hem passat d’un model de família tradicional a un model de família diferent i plural en les formes. Les societats postindustrials han incorporat canvis econòmics, polítics, educatius i culturals que han afectat el concepte de família que es tenia en altres moments històrics (Flaquer, 2005). Però, malgrat els canvis que les societats i les formes familiars poden experimentar, els psicòlegs evolutius alerten que el benestar de l’infant és degut a una sèrie de factors que romanen estables al pas del temps i que són de caire universal més que no pas cultural (Sadurní, 2007, 2011). Un d’aquests factors és la necessitat primordial que té l’infant de sentir que els progenitors – independentment de quin tipus de família estableixen– són capaços de protegir-lo i fer-lo sentir segur. Des de sempre la psicologia científica ha insistit en el fet que les relacions de l’infant amb les seves figures de criança eren de màxima importància per a la salut física i mental i per a un desenvolupament òptim de la persona. Els estudis de la primera meitat del segle XX donaven molta importància a la relació mare-infant que s’establia a través de l’alletament matern, però des de l’impacte dels estudis etològics de Konrad Lorenz i Harlow a la dècada dels anys cinquanta, ja va quedar clar que la necessitat primordial bàsica de la majoria de mamífers era el contacte físic i sentir-se protegit per la mare, per sobre de la funció nutritiva. A partir d’aquests descobriments importants es va anar desenvolupant un cos d’idees científic que posava la necessitat d’aferrament de les cries a la figura o figures de criança1 com la base del desenvolupament de l’estructura psíquica i emocional dels organismes mamífers, en particular dels primats humans i no humans.
- La relació mare-fill com a base de la salut mental: principi de la teoria de John Bowlby
John Bowlby (1907-1990) va començar el seu treball com a educador en un internat per a joves amb problemes de conducta social. La seva preocupació per aquests nois el varen portar a analitzar les seves històries de vida i a constatar que totes tenien un punt en comú: la separació, per diferents motius, de la mare. Afí a les idees de Lorenz i Harlow sobre la importància biològica de l’aferrament i alhora molt proper a les idees de Freud sobre les primeres relacions afectives i llur impacte en la salut mental de les persones, Bowlby va continuar les seves observacions sobre les repercussions que tenen les separacions afectives a la infantesa a través del treball del psicòleg James Robertson. La majoria dels infants observats per Robertson es trobaven entre el seu segon o tercer any de vida i van romandre separats de les seves mares per espai de diverses setmanes o, fins i tot, 2mesos en un context hospitalari o en un internat. És a dir, en ambients en què no hi havia una figura materna substitutiva estable.
Fins a aquell moment, tot i que era obvi que els infants manifestassin dolor i aflicció en separar-se de la mare, la majoria dels professionals relativitzava la importància d’aquesta separació com a font principal d’aquest patiment. A més, consideraven que l’infant es recuperava d’aquesta pèrdua al cap d’uns dies si se li donaven distraccions o un ambient adequat. Per Robertson i Bowlby, en canvi, la pèrdua de la figura materna (d’aferrament) no sols era la variable essencial –encara que no l’única– del comportament de l’infant, sinó que, fins i tot quan les circumstàncies que l’envoltaven li eren favorables, la pena i l’aflicció per l’absència de la mare continuava, si bé podia no ser percebuda o manifestar-se a través d’altres formes.
(Informació extreta del Departament de Benestar Social i Familia, Direcció General d’atenció a l’infància i a l’adolescència. Genraitat de Catalunya. )
No hay comentarios:
Publicar un comentario