domingo, 8 de marzo de 2015

La metacognició

Què és la metacognició?

Per a resoldre aquesta pregunta d’una forma senzilla direm que la metacognició és la capacitat que tenim de regular el nostre autoaprenentatge.
 Per lo tant, la metacognició ha de planificar un seguit d’estratègies que impliquen; la planificar estratègies, l’aplicació d’aquestes, l’avaluació dels errors i la transformació a altres situacions.
Podem ficar com a exemple la planificació de com estudiaré: Primer faré esquemes si així ho he decidir, veuré si això m’ha funcionat o no per a poder aplicar-ho a altres situacions.
La metacognició té relació amb els coneixements que cada subjecte té sobre els processos cognitius i com es regula per resoldre diferents tasques.
Capacitat d’avaluar tasques cognitives per determinar la millor manera de fer-ho i després controlar-ho.
Té a veure amb el aprendre a aprendre.



Nivell de la metacognició

La metacognició té dos nivells.

Coneixement de metacognició: Coneixement relatiu a persones, tasques i estratègies. (Triar estratègies i veure si són efectives)
Inclou coneixement declaratius (saber què fer per aprendre), processuals (com fer-ho) i condicionals (quan fer-ho).
Experiència de metacognició: Sensacions que conscientment experimenta un subjecte en dur a terme un procés cognitiu (sensació).

Cal atendre les circumstàncies que intervenen en l'aprenentatge lligades a l'experiència, especialment a la motivació. Tenir una actitud positiva cap a l'objecte d'estudi ajuda a incrementar l'atenció i retenir-lo millor, mentre que la memòria es bloqueja i és menys eficient en situació d'estrès o quan intervé una emoció negativa.


Ensenyar a pensar

Ensenyar a pensar ajuda als nens i nenes a ser autònoms, a pensar per ells mateixos, a explorar alternatives diferents dels seus punts de vista i a descobrir els propis prejudicis i trobar raons per a les seves creences.
Per a ajudar-los a realirzar això hi han diverses estratègies:

a)      Ensenyar les habilitats cognitives bàsiques.
b)      Dissenyar activitats d’aprenentatge on es fiques en pràctica habilitats cognitives.
c)       Conèixer quines tècniques d’estudi requereixen de la posada en pràctica de quines habilitats cognitives.
d)      Anar deixant a l’alumne prendre consciencia de les seves habilitats cognitives i de la seva forma d’aprenentatge de forma cada vegada més autònoma.

e)      Objectiu: Que l’alumne assoleixi l’autonomia en el seu aprenentatge per adquirir la capacitat metacognitiva.

domingo, 1 de marzo de 2015

Estadis de Piaget i activitats


Com ja hem comentat en anteriors entrades, Piaget deia que la ment del nen s’organitza d’una manera progressiva, per etapes que van des dels reflexos del nadó fins a la capacitat de raonament abstracte d’un adolescent.
Per tant, hi ha coses que es poden ensenyar a un nen de nou anys que seran impossibles d’ensenyar a un nen de quatre, perquè els seus esquemes mentals no li permeten entendre-ho.
Centrant-nos més en les etapes de Piaget, a continuació s’explica les característiques de les etapes que es tracten en aquesta entrada a partir d’exemples, vídeos... i també, es proposen unes activitats pràctiques i d'exploració aprovades per Piaget. Aquestes activitats tenen la funció de complementar les habilitats del nen en l'etapa que esta i altres per estimular l'etapa.

Etapa preoperacional (2-7 anys)

A la segona etapa, etapa preoperacional, el nen aprèn a parlar amb correcció i entendre el que li diuen. És a dir, posseeix un llenguatge com també els significats dels objectes. És capaç de mantenir una conversació, però, bastant limitada a l'experiència pròpia i l'intercanvi d’opinions és, també, limitat
Les principals característiques d’aquesta etapa són l’egocentrisme, la centralització i la rigidesa de pensament.

• Egocentrisme
Canal de FranZQ

• Centralització: https://www.youtube.com/watch?v=Pis5h0zewZo
• Rigidesa de pensament: https://www.youtube.com/watch?v=GY3mGejxgwk

Activitats
• Durant aquesta etapa el teu fill començarà a entendre que els símbols i imatges representen objectes reals o persones. Pots crear un llibre de la família amb una foto de cada membre de la teva família en cada pàgina. El teu fill gaudirà senyalant les imatges de “mama” i “papa” i començarà a associar les imatges amb la persona. També començarà a practicar les seves habilitats primerenques del llenguatge, ja que explorarà objectes i practicarà cridant-los pel seu nom. A més, començarà a pensar lògicament i utilitzarà tots els seus sentits per aprendre sobre el món que l’envolta. Organitza un joc de sensacions com una activitat d’olors. Organitza un grup d’objectes d’olor fort, com taronges, fulles de menta o flors i explica al nen com es senten. Del mateix mode, mostra-li diferents textures i practica descrivint-los com són: suaus, rugosos, llisos... si tens una taula sensorial, fomenta la seva imaginació jugant amb arena o aigua. Aquests tipus d’activitats són perfectes per la naturalesa curiosa del nen i fomenten la seva capacitat incipient per a ordenar, classificar, pensar de manera lògica en una progressió i imitar.
• Per a reduir l’egocentrisme, involucre al nen en interaccions socials. Fes que el teu fill faci comparacions per a distingir el més alt, més ample, més gran, més pesat o més llarg.

• Motiva al nen a dibuixar escenes amb perspectiva. Anima’ls a dibuixar objectes que apareguin en el mateix lloc dins l’escena que està veient.

Etapa de les Operacions concretes (7-11 anys)

En aquesta etapa el nen comença a utilitzar la lògica i emprar les operacions mentals per a solucionar problemes i reflexionar els fets i objectes.
Les principals característiques d'aquesta etapa són la seriació, la classificació i conservació.

• Seriació: https://www.youtube.com/watch?v=giWPMmW2Ot4





Activitats

• Durant la fase operativa concreta fomenta les activitats matemàtiques com: contar, sumar i restar. Inclou en les activitats quotidianes aquestes activitats, com per exemple al preparar un pastel. Talla trossos de corda i deixa’ls damunt la taula. Compara els trossos de corda i pregunta al teu fill quin és el més llarg, són de la mateixa longitud? Estira’ls i aixafa’ls i torna a preguntar-li el mateix.

• Plena una varietat de tasses de mesurar, recipients i gots d’aigua. Agrega colorant d’aliments per incorporar colors en l’activitat. Mescla i mesura mentre examines les quantitats, i explica-li com canvien o romanen igual.

• Demana al teu fill que faci una llista ordenada amb els noms dels familiars que coneixen segons les edats.